Odio volar, i em trobo a l'aeroport de Barcelona, sola, amb la meva maleta de la Coca-Cola que encara no sé com aguanta, amb el cul ben apretat i amb ganes de que sigui demà. En unes 24 hores arribaré a destí (quines ganes!) però no abans d'enlairar-me i aterrar tres cops. El dia se'm farà etern. Aquest cop, però, als nervis de l'avió li he de sumar els del viatge en sí: m'agradarà el grup, hi encaixaré?
El primer vol no surt fins d'aquí a tres hores (sí, aquest cop em toca facturar i a l'agència m'han recomanat fer-ho tres hores abans, per evitar l'overbooking! - com pot ser que estigui permès!) però sorprenentment passen bastant ràpid.
Per sort tinc el contacte de dos companys: la Lupe i el Joan.
Poc abans d'embarcar contacto amb els dos. Primer em trobo amb la Lupe. És una viatgera experta i no és la primera vegada que viatja sola. Aquest cop, però, ho fa amb la Marta, que surt des de Madrid. Es van conèixer fa dos anys a un viatge, també amb Kananga, a Perú, en el que totes dues viatjaven soles.
Passem el control de passaports ja juntes i a la cua d'embarcament busquem a un noi amb camisa blava a quadres, ulleres i motxilla grisa. En Joan també és dels que ha vist món i dels que també està acostumat a fer-ho sol. Bien! La cosa pinta bé!!
El primer motiu de nerviosisme comença a desaparèixer. Els de Barcelona som un grup divers, però tinc bones vibracions. La cosa anirà bé.
No tinc la mà del Juan per destrossar-la així que m'agafo al que tinc a prop, la revista de l'avió. Un cop enlairats em relaxo un mica. Ens donen un petit piscolabis que fins i tot em menjo (hem sortit a les 16:10 i encara no he dinat) i les 2 horetes i 20 minuts de vol passen ràpid.
Arribem a Londres, passem el control de seguretat (uns més ràpid que uns altres) i ho fem tots junts, en grup, el que m'alegra moltíssim. Allà coneixem a la Marta. Des de Madrid surten 9 companys més però encara no hem identificat.
El vol d'ara em preocupa bastant, son 11 hores de vol. Com pot una cosa tan gran volar tanta estona, amb la gasolina que gasta?! Ara bé, gairebé a punt d'embarcar descobrim que volem amb un Airbus A380, també de la British, l'avió de passatger més gran del món!!! Els nervis es dissipen.... Mooooola! És de dos pisos!!
El vol surt amb cert retard. Sembla ser que dos passatgers que han facturat no s'han presentat a la porta d'embarcament i hem d'esperar que localitzin les seves maletes, que ja són a l'avió, i les treguin. Finalment enlairem, sense més incidents, direcció a Sud-àfrica.
Passo la nit volant molt i dormint poc però estic la mar d'entretinguda.
Entre el piscolabis, les pel·lis i jocs...
Passo la nit volant molt i dormint poc però estic la mar d'entretinguda.
Entre el piscolabis, les pel·lis i jocs...
...el sopar...
...la sortida del sol...
...i l'esmorzar, les hores passen prou ràpid.
Son les 07:10 del dia 14 d'agost i ja sóc a Johannesburg!!
I ara el vol que em fa més por. També és amb la British però.... passaran aquí els controls de seguretat que passem a Europa?... El vol cap a Victoria Falls no surt fins d'aquí a 4 hores. Se'm faran eternes... o això em pensava! Resulta que tots els companys (tant els que han sortit des de Barcelona, com la Marta, ja tenen la targeta d'embarcament, però jo no. A mi, a Barcelona, m'havien indicat que la demanés aquí, a Johannesburg, però al passar pel mostrador de transfer em diuen que no, que no estic a la llista de passatgers i que, per tant, no puc volar. Més de hora i mitja després, aconsegueixo que em donin la meva targeta. Buf! Quins nervis he passat!! Tantes hores de vol per quedar-me a les portes de Botswana!! Ni hablar!! Val a dir que el grup ha estat amb mi, esperant que es resolgués.
A les 11:25 ens enlairem en el vol BA 6285 de la British Airways, operat per Comair, i en menys de dues hores, per fi, trepitjaré sòl africà (fora d'un aeroport, és clar!).
Victoria Falls, ja sóc aquí!! Comença l'aventura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada