Segon dia de safari: Parc Nacional de Chobe (zona Savuti)

Bon dia Moremi!!

La nit ha passat sense incidents. Ningú ha sentit ni vist res, i hi som tots. :)

Son dos quarts de set, estic desperta i fent cua per menjar-me un ou ferrat. Realment, aquest viatge ens canvia!

Després de l'esmorzar, tan aviat com surt el sol (abans i després està prohibit circular pel parc) ens posem en marxa. 

Ens dirigim cap al nord, cap al riu Khwai. Tots estem molt emocionats i expectants. Abans de sortir en Javi intenta baixar-nos les expectatives. Ahir vam tenir molta sort i el més probable és que avui no en tinguem tanta així que no esperem tornar a veure un lleó, i molt menys un lleopard, que és el que tots desitgem!

En zona segura fem un pipi-stop (noies a la dreta, nois a l'esquerra) i estirem les cames.

Portem més d'una hora de safari i de moment no hem vist cap dels 5 grans (Lleopard, Lleó, Elefant, Búfal i Rinoceront) ... fins que...

Ostres! No podem tenir tanta sort! Un altre lleó!! El guia ens explica que és el germà del que vam veure ahir. Que son els dos lleons dominants de la zona i que es porten bé. De fet, el d'ahir, ens explica, molt possiblement estava buscant a aquest.

Molt emocionats i satisfets sortim de la reserva de Moremi per la porta nord, la porta de Khwai, tot creuant el riu per un bonic pont de fusta.

Deixem la reserva de Moremi per entrar al Parc Nacional de Chobe, a la zona de Savuti, de 10.878 km².  La zona és el que queda d'un gran llac que, avui en dia, s'inunda estacionalment.

No fa ni una hora que circulem pel parc, que el nostre conductor veu un cotxe parat. Ens hi anem acostant sense tenir massa clar què estem veient...

Veieu el que és? Un pobre impala, penjat d'alt de l'arbre, víctima d'un depredador. El que no esperàvem veure és al depredador!!! Un LLEOPARD!!!! Descansant i fent la digestió a la poca ombra de l'arbre (a l'esquerra de la fotografia). Mare meva, això sí que no ho esperàvem!! Quina sort que estem tenint!

I quan ja pensàvem que la cosa no podia anar a millor.... topem amb aquesta estampa. 

I amb aquesta altra...

I el remate final: en Javi ens diu que parem aquí, a dinar, entre hipos i elefants! Què més es pot demanar?

Després de dinar seguim el safari. Els bitxos deuen estar fent la migdiada doncs només topem amb un grup de nyus...

...i amb un solitari elefant.

Toca pipi-stop i estirar les cames, i no podria ser en un millor lloc.

Son gairebé les sis i el sol ja comença a baixar. Ja queda poca estona de safari però la veritat és que ja podríem retirar-nos i estaríem la mar de satisfets.

El nostre guia-conductor veu un rastre i el segueix. No es fa massa de pregar i, tot i que des de molta distancia, el veiem: un altre lleopard! Serà la sort del principiant?

El nostre guia avisa a l'altre cotxe, que ve volant. Observem amb els prismàtics el lleopard fins que desapareix, entre la vegetació. L'altre cotxe marxa i nosaltres hauríem de fer el mateix doncs el sol ja està molt baix i hem d'arribar al campament abans que marxi, però el nostre guia ha localitzat el lleopard i no està disposat a marxar sense mostrar-nos-el més d'aprop.

Donem alguna volta tot esperant localitzar-lo de nou. Tots dins el cotxe, amb els prismàtics i els ulls ben oberts, mirem a dreta i esquerra intentant ajudar al nostre conductor a localitzar-lo. Finalment algú, no recordo qui, veu quelcom que es mou. Serà ell?

Ho és, i el que ja resulta increïble i emocionant és que el lleopard no està sol. Realment, estem en ratxa.

Els observem tanta estona com el sol ens permet i quan ja no podem esperar més, el conductor, amb cara de satisfet ens comunica que hem de marxar ja. Tots amb cara emocionada li responem amb un somriure. Ja ens donem per servits.

Arribem al campament d'avui i comentem la jugada amb en Javi i la resta del grup. Aquesta és l'última nit de campament i l'aprofitem al màxim. Fem un bon sobretaula, tot escoltant els acudits llegits d'en Joan després del magnífic sopar que ens preparen l'Eunice i en Momba i tanquem la jornada rient pels descosits intentant rebentar amb el cul la bossa del vi que hem engolit. Primer d'un en un (ni el Mario pot amb ella). Després de dos en dos (la cadira no suporta el pes i es plega fent caure als seus ocupants, però la bossa segueix inflada) i finalment ens rendim quan, feta tota la volta, la bossa segueix intacta.

De cop, la Laura i la Rocío s'aixequen corrent i cridant. Què els passa? Es veu que han sentit el rugir d'un lleó!!! Quedem tots en silenci, expectants, tot esperant tornar a sentir-lo. i el sentim. Però no és un lleó, és en Joan que sense dir res ha decidit anar a dormir i, tot i el xivarri que estem fent, ha aconseguit adormir-se.

Bona nit!