Tercer dia (i últim...) de safari: Parc Nacional de Chobe

Bon dia Savute!

Havent gastat mig paquet de tovalloletes humides del mercadona (quines ganes tenim ja de dutxa!!) i havent esmorzat, iniciem un nou dia. 

L'últim dia de safari, l'últim de dormir en sac de dormir i en tenda de campanya, l'últim d'estar sense dutxa ni vàter amb cadena, l'últim d'incomunicació... però per sort, encara no l'últim del viatge.

Aquesta nit la passarem a la ja coneguda Kasane així que el safari, pel Parc Nacional de Chobe, el fem anant direcció nord. 

Un parell d'hores després d'iniciar el safari fem el primer pipi-stop i, de moment, no hem vist cap bitxo.

A Savute hi trobem els turons de Gubatsa, que estan plens de pintures rupestres dels boiximans. Hi fem parada i després d'una breu escalada en veiem una i gaudim d'unes vistes xulíssimes.

Abans de tornar al vehicle no podem evitar acostar-nos a la vora del riu.

L'espavilat del guia es va foto amb totes les noies del grup... És curiós perquè els agrada fer-se fotos amb nosaltres, no és la primera vegada que ens passa!

Seguim la ruta. Ja són quarts de dotze i la gana comença a apretar. Sort de les patates i galetes que en Javi no deixa que faltin.

I quan ja no esperàvem veure res...

Un nou pipi-stop en el que aprofitem per estirar les cames...

...i fer peses amb ossos d'elefants, que la veritat és que pesen molt!

Després del descans tornem a pujar als cotxes. Ara tenim ben bé dues hores de ruta fins a la parada per dinar. Ja hem acabat el safari i retornem a la civilització...

La parada per dinar, tot i ser al costat mateix de la carretera, té el seu encant.

I per fi, veiem una girafa!!!! Que boniques que són!

Els companys que viatgen darrera nostre tenen més sort que jo doncs a la senyoreta se li va ocórrer creuar la carretera... 

Espectacular fotografia cedida per la Julia Enrech.

Finalment, a mitja tarda, arribem al nostre allotjament d'avui, el Waterlily Lodge, que com veieu no està gens malament!

Aprofitem la poca estona de sol que ens queda per tastar la piscina (gelada), dutxar-nos (quines ganes que teníem de dutxa ja!!!) i contactar amb els de casa, que ja tocava donar senyals de vida!

Sopem en el restaurant del lodge, res dolent, però tampoc res a veure amb la cuina de l'Eunice i en Momba que tan bé ens han cuidat. Ens acomiadem d'ells, doncs aquí ens separem i anem a dormir per una banda contents de dormir en un llit com Déu mana però per l'altra tristons, doncs entrem en la recta final del viatge.

Nanit!