Estem cansats del viatge però encara ens queden moltes hores per anar a dormir i la veritat, poques ganes tinc de dormir, ara mateix. Aterrem a Zimbabwe a les 13:05, esperem pacientment el visat de doble entrada al país i coneixem al Javi, el nostre guia, i a la resta del grup. Ara sí que ja hi som tots!
Bé, tots no... sembla ser que la parella de passatgers que no ha embarcat a Londres era del nostre grup... Què els haurà passat? Pobres! Quina distracció... i quin disgust deuen tenir!
Creuem la frontera i entrem a Botswana. El país limita a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe. La seva capital és Gaborone, que no coneixeré, i va ser un protectorat britànic fins que es va proclamar independent l'any 1966.
Botswana és un dels estats més estables d'Àfrica i l'únic país africà sense cops d'estat. Políticament està organitzat com una democràcia i segons els organismes internacionals rep bones qualificacions pel que fa al respecte als drets humans. Malauradament presenta una de les taxes més altes del món d'infectats per VIH...
Per entrar a Botswana no necessitem visat. Creuada la frontera ens dirigim a Kasane (petita ciutat i centre administratiu del districte de Chobe). Allà hi fem parada tècnica: canviem euros per pules, comprem l'adaptador de corrent elèctrica i fem el primer canvi de vehicle.
Avui dormim a l'anomenada Vall dels Elefants, al Chobe Bush Camp, i arribar-hi ja és tota una emoció. Ens traslladem per l'anomenat Livingstone Trail, camí que el missioner i explorador escocès David Livingstone va obrir quan va descobrir el riu Zambeze i les seves espectaculars cascades, que va rebatejar com a cascades Victoria, en honor a la reina d'Anglaterra. Però el que el fa emocionant no és pas això.
L'allotjament està la mar de bé, sobretot perquè no em toca compartir habitació. Som 19 viatgers (número imparell) i Kananga no té opció a pagar suplement per una habitació individual. Així doncs, como que no hi havia cap altre noia que viatgés sola.... em toca a mi soleta (no sense motiu em deien "La reina de l'àfrica"!)
Té una peculiaritat, que el fa únic, i és que té molt a prop (amb mirador inclòs) una bassa d'aigua on (sobretot en èpoques de poca aigua, com és ara) s'apropen els animals a beure.
Bona nit!
Botswana és un dels estats més estables d'Àfrica i l'únic país africà sense cops d'estat. Políticament està organitzat com una democràcia i segons els organismes internacionals rep bones qualificacions pel que fa al respecte als drets humans. Malauradament presenta una de les taxes més altes del món d'infectats per VIH...
Per entrar a Botswana no necessitem visat. Creuada la frontera ens dirigim a Kasane (petita ciutat i centre administratiu del districte de Chobe). Allà hi fem parada tècnica: canviem euros per pules, comprem l'adaptador de corrent elèctrica i fem el primer canvi de vehicle.
Avui dormim a l'anomenada Vall dels Elefants, al Chobe Bush Camp, i arribar-hi ja és tota una emoció. Ens traslladem per l'anomenat Livingstone Trail, camí que el missioner i explorador escocès David Livingstone va obrir quan va descobrir el riu Zambeze i les seves espectaculars cascades, que va rebatejar com a cascades Victoria, en honor a la reina d'Anglaterra. Però el que el fa emocionant no és pas això.
Viatgem en dos 4x4 completament oberts...
...per uns paisatges brutals i una llum d'espant...
...i de cop, sense ni adonar-te'n, et creues amb uns ... elefants!!!!!!!!!
La foto és dolentíssima, fruit de la impressió, l'emoció i el nerviosisme, però són els primers elefants que vaig veure, i es mereixen sortir al blog, oi? :)
L'allotjament està la mar de bé, sobretot perquè no em toca compartir habitació. Som 19 viatgers (número imparell) i Kananga no té opció a pagar suplement per una habitació individual. Així doncs, como que no hi havia cap altre noia que viatgés sola.... em toca a mi soleta (no sense motiu em deien "La reina de l'àfrica"!)
Té una peculiaritat, que el fa únic, i és que té molt a prop (amb mirador inclòs) una bassa d'aigua on (sobretot en èpoques de poca aigua, com és ara) s'apropen els animals a beure.
Sopem al Lodge...
...i després del sopar, olalà!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada